Tardor a la Vall d'Aran

Era l'octubre de 2009, quan vaig fer la sortida d'un cap de setmana amb un grup d'aficionats a la fotografia (Fotonatura ) dirigit per un molt bon fotògraf professional. Ell era l'Oriol Alemany que ens va portar per la Vall de l'Artiga de Lin i la Vall de Varradós. La sortida va ser magnifica i de molt bon rollo, tots estàvem disposats a passar-ho bé i a aprendre, ja que com he dit teníem un bon professor i era qüestió d'aprofitar-ho.
El dia va començar amb moltes boires, encara que després va sortir el sol, els núvols i les boires varen persistir durant tot el dia. Vàrem sortir força aviat de l'hotel, per dirigir-nos cap a la Vall de l'Artiga de Lin on es troba un salt d'aigua o cascada, molt original i molt fotografiada. Se'n diu Uelth deth Joèu (amb aranès) o també (els ulls del diable o de Júpiter). Ja el camí, va ser molt i molt maco.



Colors de tota mena
Uelhs deth Joèu o també Ulls del diable o de Júpiter 
L'aigua d'aquesta cascada procedeix de la glacera de l'Aneto que desapareixen en el Forat d'Aigualluts a la vall de Benasc per reaparèixer aquí, després de més de 4 km.de recorregut subterranis.


 Recons amb molta boira



 
Refugi de Artiga de Lin

Una petita fageda és troba a baix en el pla

Pel mig dels arbres es veia neu a la muntanya


Bé, el dia s'acabat i és hora de retornar a l'hotel i revisar el que hem fet 


Avui és diumenge i plou, peró això no ens espanta i anem a la Vall de Varradós

Molta varietat d'ocres i grocs

Resulta una mica difícil fer fotos amb el paraigües a la mà, però és el que hi ha

Saut deth Pish (Aranés)
El salt d'aigua més important i emblemàtic de la Vall d'Aràn. Està format per dos salts, el primer es més espectacular, perqué es més alt .

En aquest salt, l'aigua cau des d'una altura de 20m.

Aquest és el petitó, només cau des de 5m., però el seu conjunt és preciós 


El refugi de Varradós

El llac Varradós




Ja es migdia i encara plou una mica. Es hora de tornar a l'hotel per dinar i seguidament tornar cap a casa

En aquest país surt aigua de per tot arreu



Deixant La Vall d'Aran i a punt d'agafar el Port de la Bonaigua de 2.076m

Comentaris

  1. Natura i bellesa en estat pur: núvols baixos, colors de tardor, salts d’aigua, unes fotografies precioses. Aquesta entrada és una meravella!

    ResponElimina
  2. Hola Teresa!
    Primer de tot felicitar-te per la valentia i atreviment de crear el teu propi blog. Ara toca alimentar-lo amb bones fotos i entrades explicant tot allò que et vingui de gust. No puc deixar de comentar que em sorprèn l'adreça del blog. No l'hagués pas identificat mai amb tu però un cop a dins sí!
    Justament abans de tota la pandèmia, l'últim lloc on vaig estar va ser a la Vall d'Aran, la tardor de 2019, precisament en una escapada familiar de cap de setmana perquè ja feia temps que em venia molt i molt de gust fotografiar la tardor en aquell indret. I sort que ho vaig fer perquè sinó ara m'hagués empenedit. Ara miraré com subscriure'm al tu blog i al de la Pilar per no perdrem cap entrada que de temps no vaig gaire sobrat i a vegades em despisto i no me n'entero.
    Salutacions!

    ResponElimina
  3. Hola Dani !
    A veure si veiem alguna foto teva de la Vall d'Aran, segur, que com sempre ens deixaràs bocabadats.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies pels vostres comentaris !

Entrades populars d'aquest blog

Aitona i la floració dels arbres

Recordant l'última nevada