PARC NACIONAL DE ORDESA I MONT PERDUTAquí és on va començar tot. Torla
És un petit poble a 1.032m d'altitud en el Pirineu Aragonès, és petit, bonic i molt turístic. Pertany a la comarca de Sobrabe i està al costat del riu Ara.
Des d'aquí és des d'on s'accedeix al parc d'Ordesa. Cada matí des de les 7:00h. surten del poble autocars que per pocs euros et traslladen fins a la "Pradera de Ordesa" des d'on es poden fer diversos circuits de muntanya.
Riu Ara
Dues xemeneies
típiques de la província d'Osca. Segons la tradició servien per
espantar les bruixes que volaven amb la seva escombra pel cel,
vigilant a quina casa es podien ficar., cosa que espantava molt
a la gent.
Moltes flors per tot arreu
Riu Arazas Aquí comença l'odisea ...
Es tracta d'una excursió de senderisme fins a arribar a la part final del "Circ de Soaso" on es troba la gran cascada de 54 m de caiguda, anomenada "la Cua de Caball".Aquest és un recorregut circular i es pot fer de dues maneres diferents, agafant "La Senda de los cazadores" o bé anar-hi per les "Gradas de Soaso". Nosaltres vàrem fer el primer, i després vàrem tornar per la part de baix a la vall tot seguint el riu Arazar.
Cascada "Cua de caball" o "Cola de Caballo".
Aquí neix el riu Araza.
El recorregut és d'uns 20,1Km en total, des de "La Pradera de Ordesa". Vàrem pujar per la "Senda de los Cazadores", i com podreu observar amb les fotos, és un recorregut molt dur i exigent que puja fins al mirador de "Calcilarruga" superant un desnivell de més de 650 m en menys de dos km.
El sender és estret, amb grans pedres, moltes arrels i puja fent zig-zag. Va ser esgotador.
Allà dalt el mirador estava ple de gent, en prou feines si cabia. Aquests, degueren ser més matiners que nosaltres. Allà ens vàrem permetre un petit descans, per menjar una miqueta i sobretot veure, ja que havíem perdut molt líquid per la suor.
Tot just comencem i ja ens menes la pressa...
Uffff, Mare meva !!! aquí sí que no passaré ... I tu no riguis !!!
Bé, amb molt de treballs, però he passat !!!
Circ de CotatueroEncara sort, que de tant en tant podíem gaudir de meravelloses vistes entre els arbres.
Que ja venim home, tu segueix pujant !!!
Vinga pedres i més pedres.
Estem arrivant al mirador de Calcilarruego a 1.955m d'alçada
Per fi hem arribat al mirador, però hi ha tanta gent que ni ens podem bellugar. Menjarem una mica, beurem i seguirem camí.
Des del mirador es pot veure el camí que farem a la tornada.
Serbal de los cazadores (Sorbus aucuparia)
Estem contemplan la "Bretxa de Rolan"
És un
estret coll de la muntanya que està a
2.084 m d'altura,
te 40 m d'amplada
i 100 m d'alt,. Es
troba en el massís de
"Monte Perdido",
i forma frontera entre Espanya i França en
els Pirineus d'Osca.
https://www.noticiasturismorural.es/brecha-de-rolando/
Aquest enllaç et portarà, si hi estàs interessat, a saber una bonica història, però massa llarga per posar-la aquí.
Un cop assolit el mirador, el camí es fa més fàcil, el corriol és estret, però ja anem baixant.
Mirant enrere...
El corriol ha canviat, però no deixem de trobar pedres, encara que no tan grosses.
"La Faja de Pelay a la dreta" contemplació de la vall.
Tot aquest rocam que tenim a la dreta és "La Faja de Pelay"Això que veiem a baix és el camí de tornada.
La vall des del camí, amb "Les Sorores" al fons
Ja és hora de dinar, aquí que és més planer, aprofitarem per fer'ho abans d'arribar a la cascada, que allà segur que trobaríem molta gent.
Ja hem dinat i com que no ens porten el cafè, continuarem camina'n. Ja veiem el final del circ i també la cascada, però encara és molt lluny, i les cames comencen de fer figa, molt més, que abans de reposar, però hem de seguir, perquè no vindrà pas l'autocar a a buscar-nos.
Cascada de la Cua de Caball
Això sembla la rambla...
Adéu a" les Sorores " i a "la cua de caball", possiblement no tornaré mai, però me'n porto un molt bon record d'aquesta part del Pirineu aragonés.
És l'hora d'agafar el camí de tornada, ens falten més o menys unes 4 hores per arribar a "la pradera d'Ordesa" on hi ha l'autocar.
Aprofita'n el sol, sense cap mena de mania.
Cascada del Estrecho
Bon camí fins a arribar a "la pradera d'Ordesa", però peus i cames ja en tenen prou... Portem camina'n més de sis hores amb petites estones de descans, perquè, després encara és pitjor .I encara en falta per molt per arribar on hi ha l'autocar.
La fageda d'Ordesa
Cascada de Arripas
Aquest és l'últim tram. Ja s'ha acabat el dia, s'està fent fosc, i el cos ja no dóna més de si. He de dir que és la primera vegada a la meva vida que faig una caminada tan llarga. Hi ha hagut moments que m´ha costat un gran esforç seguir, però s'ho valia. El resultat ha sigut una meravella que mai podré oblidar i perquè així sigui, he de pagar un preu. El preu és dur, canviaré l'ungla
del dit gros dels dos peus, les he castigat de tal manera, que abans d'arribar a l'autocar he trobat un rec d'aigua bastant fons, m'hi he ficat amb botes i tot i he anat caminant fins que s'acabat. M'alleujat força. També se li han desfet les soles a les botes i ja les he deixat com a record a Torla, aquest és el preu més barat, només em farà mal la butxaca.
Una entrada molt maca, moments viscuts de ben segur inoblidables, gràcies per compartir-los! Unes fotografies precioses!
ResponElimina