Casa Felip (Modernisme II)


Casa Felip és un altre peça del Modernisme Català i ens mostra una altra forma de construir.

Està situada a L'Eixample de Barcelona, zona coneguda com a "Zona d'or del tèxtil". El seu amo era Manel Felip i Sintas, un gran empresari del Tèxtil. Tractava amb un teixit anomenat (Panyo). Aquesta zona es va enriquir a la fi del segle XIX, quan la nova burgesia va encarregar la construcció de les seves residències per viure amb les seves famílies, al costat de les manufactures tèxtils que s'havien instal·lat a la zona. L'enderrocament de les muralles que voltaven la ciutat, la nova urbanització de l'eixample a través de "Pla Cerdá" i l'Exposició de 1888 va ser la plataforma que va permetre un canvi radical de la ciutat de Barcelona, seguint els models de les grans ciutats europees. Es va crear un nou concepte d'habitatge de tal manera que es van deixar de construir Palauets familiars i individuals per edificar cases de veïns on el propietari vivia  al pis principal i obtenia un rèdit dels lloguers de la resta de pisos, llogats a altres famílies.

Façana exterior de la Casa Felip 
Va sér projectada al 1905 i construida entre 1911 i 1913
Arquitecte: Telm Fernández i Janot  
C/ Ausiàs Marc 16-18  de Barcelona

La façana de l'edifici està feta de pedra amb encoixinat de composició simètrica i emmarcada per tribunes laterals, en els pisos principal i primer. El pis principal disposa d'un balcó corregut en voladís, de formes ondulades i barana de pedra calada. Les mènsules de les tribunes i dels balcons estan molt treballades i són una meravella.
  
Una altra originalitat de l'època era posar la o les inicials del propietari de la casa, a sobre la porta d'entrada. En aquest cas "F"

Vestíbul o també dit "Porteria" és un dels elements més interessants de l'edifici. realitza't en gran part amb el famós "marbre de Carrara". També compta amb una sèrie d'esgrafiats florals en alguna de les seves parets.

L'ascensor és l'original ,al seu costat esquerre hi ha l'habitacle del porter i a la dreta, l'escala dels veïns.

L'escala  dels propietaris, és molt més elegant que la dels veïns.

Abans d'entrar al pis, ja ens trobem els primers vitralls.

La primera estància que visitem, va ser un dels dormitoris. Ooohsorpresa !!!
Deixa de banda el Modernisme català per donar protagonisme a l'estil "Lluís XV", molt més clàssic i el preferit d'una gran part dels cercles més elitistes de l'època.

Les làmpedes son les originals


Les parets estaven folrades del teixit (panyo), i a sobre hi varen fer la pintura per el que  uns color molt esvaits, ja que la tela xopava molt , però tot i així són extraordinaris   

Com es pot apreciar en aquest altre fotografia, la tela no era gens espessa.



Un altra làmpada, també original de l'època.



Sortim
 del dormitori per anar a el que ens diuen era el salo-menjador de la família...

Trobem un enorme vitrall d'intensos colors on hi han representades "Les Tres Gracies" (la bellesa, l'encant i l'alegria).

En front hi ha una impressionant "llar de foc" realitzada totalment amb fusta, obra del polifacètic Lamber Escaler

La llar de foc, està entre dues portes que són una meravella pels seus vitralls.

Aquí el paviment està decorat amb mosaic floral, com si fos la sanefa d'una catifa.

                                                    Porta  de la cara del saló-menjador

                                       La mateixa porta, de l'altre costat, i que dóna al passadís.

                                                   Porta que dóna al saló-menjador

                                                   La mateixa porta, però de l'altre costat. 

Bé, la visita s'acabat i us dic, que si us interesa, es pot visitar,  agafant els tiquets a través d'internet, i que es fa amb grups reduïts i amb guia. És molt interessant.
Ara us explicaré una mica la història . Actualment pertany a la "Fundació Vila Casas" i el pis està muntad com oficines i sales de reunions com haureu pogut observar en alguna de les fotografies.
Manel Felip Sintas era un empresari tèxtil, que va morir sense descendència i a la mort de la seva muller, la herencia va passar a mans de nebots que la vengueren i després de passar per diverses mans, l'any 1997 fou adquirida pel Sr. Antoni Vila Casas, empresari farmacèutic i col·leccionista d'art contemporani i així l'any 1985 va ser creada la fundació.
Actualment es va expandint i les tres cases amb els núm. 16,18,i 22 , que en el seu moment també eren propietat del Sr. Manel Felip Sintas també pertanyen a la Fundació. En els seu baixos si troba "Espais Volart", amb una superfície de 1600 metres quadrats expositius, inaugurats al 2002 i ampliats al 2017.


Aquestes són les façanes de les altres cases, amb unes ornamentacions molt interessants i boniques i artístiques.
La dels números 16- 18, no és tan vistosa, però, també té forjats i ornamentacions a sota dels balcons.

Aquesta es la del número 20,  es la que varem visitar, "Fundació Vila  Casas"

La del número 22

Aquests espais,  acullen exposicions temporals, d'artistes catalans contemporanis, d'artistes rellevants, però sense oblidar aquells menys coneguts que la Fundació reivindica i defensa per tal que recuperin la parcel·la de reconeixement històric i artístic que es mereixen.

La Fundació Vila Casas més espais d'exposicions, com:
Museu Can Framis al Poble Nou de Barcelona.
Museu Palau Solterra a Torruella de Montgri i
Museu Can Marius a Palafrugell




Comentaris

  1. Una entrada molt interessant tant per les fotografies, com per a l'explicació, que l'he seguida com una visita guiada. Moltes gràcies per compartir aquestes meravelles!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies pels vostres comentaris !

Entrades populars d'aquest blog

Tardor a la Vall d'Aran

Aitona i la floració dels arbres

Recordant l'última nevada