Masia Freixa (Modernisme III)
Antigament era una fàbrica tèxtil, propietat de la "Família Freixa". Es trobava als afores de la ciutat i estava rodejada per camps de conreu . Va arribar un moment que pel funcionament de la fàbrica no tenien prou aigua i la varen haver de traslladar a un altre lloc.
Aleshores la família Freixa va decidir reconvertir la nau en la seva llar, donant-li a l'arquitecte tota la llibertat que necessites. Té una estructura molt original i la va convertir en una de les joies del modernisme terrassenc, amb la seva estructura d'arcs i voltes d'inspiració gaudiniana.
Va ser concebuda l'any 1896 construïda al 1899 i transformada entre els anys 1907-1910 per l'arquitecte Lluís Montcunill i Perellada
És un edifici Modernista a la ciutat de Terrassa i molt diferent a el que estem acostumats a veure a la ciutat de Barcelona.
Porta d'entrada a l'esquerra i part de darrere de la casa, on encara si conserva una pista, que en el seu moment si feien festes i balls.
L'interior molt reformat, encara conserva algun moble i algunes genialitats de l'època com les xarneres de portes de armaris.
Una espècie de microones de l'època, per mantenir el menjar calent i que només estava a l'abast de les famílies adinerades.
Detall de la cobertura del taulat, morter i vidres.
La torre que sobresurt del cos inferior quadrat, té un cos octogonal de quatre nivells, l'últim dels quals voltat d'una balconera mirador.
Escala de caragol que puja a la torre.
Actualment la masia Freixa es troba en ple centre de la ciutat de Terrassa, al parc Sant Jordi.
L'ajuntament va comprar la finca el 1959 i els seus jardins es varen convertir en el primer parc públic de la ciutat. Durant molts anys ha sigut la seu del Conservatori de Música de Terrassa i des de l'any 2006 l'ocupen varis òrgans municipals com, La Sindicatura Municipal de Greuges, el Servei Municipal de Turisme i és la Seu de la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya.
Aquesta entrada “La Masia Freixa” és una meravella, tan per les fotografies com pel tema i les explicacions. M’encanta i em fas venir moltes ganes d’anar-hi, projectes futurs... Les fotografies d’interior m’agraden també moltíssim, sobretot la de les portes per la seva perspectiva i la de l’escala de cargol. “Chapeau”. Gràcies per compartir-les ! Per quan la propera?
ResponEliminaÉs indubtable que és un edifici singular amb un estil molt ben definit i identificatiu clar. A mi em genera dos pensaments. El primer és l'evident, el de la seva originalitat i magnífica arquitectura. El segon és el del seu cost que suposo que devia ser molt elevat i per tant parlem de gent molt benestant de l'època. Vaja, com en tots aquests edificis de l'època que en aquell moment es podrien considerar exclusius i avui en dia no només això sinó també únics i/o singulars. Al menys ens queda que ens regala la vista a tots tot i que hi haurà molta gent que ho sàpiga apreciar molt més que no pas jo.
ResponEliminaSalutacions Teresa!